TURQUIA, UN VIATGE VOREJANT ELS ANTICS ASSENTAMENTS GRECO-ROMANS, MITJEVALS I BIZANTINS DE L’EGEO MEDITERRANI
Turquia, pont entre Europa
i Àsia, amb una població vora
80 milions d´habitants, banya el seu extrem més occidental
per les aigües de la Mediterrània formant part de la costa
Egea amb una gran càrrega històrica de les més importants
de la humanitat clàssica. Centre del Imperi Bizantí, busca
avui dia situar-se en el mapa mediterrani diferenciant-se fortament del
interior del propi pais amb un fort pes de la religió musulmana,
tot destacant el carácter laic del país promulgat per Atatürk,
pare de la nació moderna turca.
Istanbul, la única ciutat que ha sigut capital Cristiana i Musulmana,
queda dividida per l´Estret del Bósfor que alhora uneix el
mar Negre amb el de Màrmara i on es pot fer el recorregut en els
ferris que uneixen ambdós bandes avistant les viles i palauets a
peu de mar i que confirmen el poder i esplendor de la ciutat en el segle
passat. En el moment que em disposo a visitar la mesquita blava, el mulà crida
a l´oració, on aprofito per ser espectador durant els ressos
dels pocs fidels que hi acudeixen. 4 pilars anomenats “paquiderms” per
les seves dimensions, sostenen l´enorme cúpula d´aquest
temple fora de lo corrent amb 6 minarets. Igual de poc comú és
amb el seu carácter laic el temple de Santa Sofia, el qual presenta
la seva grandesa en els frescos de passatges de Jesucrist i la Verge Maria.
Com a tota gran capital europea el moviment de gent és igual d´important
que el comercial, on els preus acaben valent el que el consumidor vulgui
acabar pagant pel producte.
A l´oest i arribant a la frontera amb Bulgària i Grècia
s´hi troba Edirne, l´antiga Adrianópolis capital de
la Tracia romana. La vida en aquesta ciutat refusa la histèria de
la capital europea turca i el simple fet de passejar pels carrers i atravessar
a peu els ponts milenaris romans sobre el riu Tunca, assossega l´ànima. Més
al sud
entro a la Península de Galipoli, escenari de tristes batalles en la Primera Guerra Mundial, però torno a evocar a un passat més gloriós atravessant l´Estret dels Dardanels en vaixell tot pagant una taxa local de la mateixa forma que durien fer 3.000 anys enrera els vaixells grecs i fenicis entre altres per poder dur les seves mercaderies a les costes dels mars adjacents. El punt més estret entre costes es troba a Canakkale però és a Troia on m´ambiento i descobreixo l´estratègia de l´antic regne ara entre ruines i pas d´entrada a dit estret. Molt aprop s´hi troba el petit poble de pescadors de Babakkale, el punt més occidental d´Àsia, on un plat de calamars i peix acabat d´arribar de les barques dels pescadors de la localitat em donen forces per seguir cap a Assos. En aquest lloc habitat en el seu moment pels Hititas i rodejat d´enormes muralles granítiques presencio des de dalt del temple d´Atenea la posta de sol tot mirant com el reflexe del mar va enfosquint la silueta de l´illa de Lesvos.
El primer gran centre de cultura helènica i romana de l´antiga Eòlia es troba a Pergamo, l´antiga Bergama on l´Altar dedicat a Zeus des de dalt de l´acrópolis és una mera ombra del que devia ser en el seu moment, concurrida per Aristòtil com a habitant ilustre de la ciutat. Igualment ilustres per als comerciants són ara els turistes que visiten Foça. Aquesta vila d´aigües turqueses és el punt de partida per visitar el territori de l´antiga Lidia, on actualment Izmir n´és la tercera capital del país amb un moviment marítim igual d´intens que els ciutadans que passejen pel passeig marítim aprofitant la bonança climatològica del mes de març a la zona i oferint força semblança amb la “corniche” d´Alexandria o el “malecó” de l´Havana.
És en aquest antic regne on visitant terra endins observo a simple vista el fort xoc entre les costums aferrades a la religió musulmana i el pro-occidendalisme laic dels assentaments de la costa. Així a Birgui sóc invitat presencial a la ceremònia d´una boda on un Renault 12 engalanat porta la núvia pels carrers del poble tot trencant la pau del lloc de muntanya i dels habitants que prenen el te en el café del poble enfront de la mesquita. És dalt d´aquestes muntanyes on puc matar la gana en el mercat setmanal de Golcuk amb una mena de crep a base de formatge de cabra cassolà amb julivert. Però és a Sardis, l´antiga capital del Rei Creso, capital lidia que va fer fora els Perses, on visito les restaurades ruines greco-romanes del lloc on aquest va inventar la moneda i jugo amb un gat, animal omnipresent en totes les ruines arqueològiques del país i provo d´acariciar-lo amb l´esperança de que es converteixi en or tal com la llegenda explica amb el seu Rei Midas, sucesor de Creso, el qual convertia en or tot el que tocava.
La següent visita és a la Jonia, éssent Efeso el punt més important en quant a restes romanes i on tinc el privilegi de visitar éssent l´únic habitant de la ciutat fins que hi arriba el primer autobús de japonesos a mig matí. Junt amb Leptis Magna, als meus ulls és el recinte més ben conservat del món romà (excepte Pompeia), sorprenent-me el pòrtic de l´antiga biblioteca però també les aceres dels carrers dissenyades en mosaics. És aquí on també s´hi troba una de les set Esglèsies de l´Apocalipsi i on les ovelles pasturen dins el recinte on es va celebrar el Concili Ecumènic de l´any 431. la càrrega cristiana es deixa caure amb força en la petita esglèsia construida en el lloc on la Verge Maria va passar part de la seva vida amb Sant Joan Baptista al marxar de Palestina.
Seguint per la costa,
Mileto, lloc de residència del famós
matemàtic Tales, conserva en el seu teatre les bòvedes d´accés
a les dues graderies amb capacitat per 15.000 espectadors, tants com habitants
tenia llavors aquesta població i que també anàven
a banyar-se en les termes fetes construir per Faustina, dona de l´emperador
romà Marco Aurelio. Un altre tipus de bany el puc utilitzar a Selcuk
en el “hammam”, bany turc de la localitat on un recomfortant
massatge fet per un forçut bigotut em fica els músculs i óssos
a lloc junt amb una recomfortant ensabonada que purifica la pell de qualsevol
mortal. Precisament a les afores d´aquesta població s´hi
troba l´esglèsia de Sant Joan Baptista que visito seguint
el cercle de les set esglèsies apocalíptiques i on des del
promontori avisto l´antic Temple d´Artemisa, la primera de
les dues meravelles de la humanitat que te el país i on una colonia
de tortugues habita les basses que envolten aquest temple finançat
pel Rei Creso i on el filósof Heràclit entre altres van poder
admirar dita meravella. Més petit peró més ben conservat
es troba el Temple de Dydima amb el cap de medusa a l´entrada que
em recorda que segueixo estant a la mediterrànea romana i a mig
camí del Parc Nacional de Guzelcamli, on els mosquits fan presència
a la vora del mar.
Novament accedint al interior del país, el solitari assentament
greco-romà d´ Aphrodisias amb l´estadi de
capacitat
per 30.000 espectadors i la facultat de filosofia
em dona idea del poder de l´assentament en aquella època, ara habitat per fenomenals
llargandaixos amb les muntanyes nevades de fons i on presencio amb els
comentaris privilegiats del cap d´arqueòlegs les excavacions
que s´hi estan fent i que estan desvelant un assentament neolític
de fa 7.000 anys. Amb les preguntes que li faig entra en confrontació ciencia
i religió al debatre amb ell sobre l´origen de l´home.
Més a l´est visito l´antiga Hieràpolis i em relaxo
en un recomfortant bany d´aigües termals carregades de carbonat
càlcic tot nedant entre les columnes mig enfonsades d´algún
edifici o temple romà a tocar de les terrasses naturals d´aigua
turquesa de la població de Pamukkale.
L´última part del viatge la paso descobrint els assentaments
costers de la Cària. Em passejo novament en solitari per l´antiga
Halicarnaso, l´assentament més important i lloc de l´altre
meravella de la humanitat. És a l´actual Bodrum, on el més
ben conservat castell mitjeval de Sant Pere de l´Ordre de la Creu
de Malta, va resistir en l´época de les creuades fins poc
després de caure abans el de Rodas. En l´extrem occidental
de la
península, el petit poble de pescadors de Gümusluk és
ideal per descansar i per aventurar-se a creuar els vora 50 metres de mar
Mediterrànea sense barca amb l´aigua fins als genolls, i abans
que puji la marea per arribar a l´illeta que hi ha enfront i on encra
s´hi troben restes de l´antiga muralla del Regne de Myndos
que tancava el pas a mar i l´enllaçava amb terra ferma. Abans,
enmig d´immensos boscos d´oliveres i a peus del llac Bofu,
la població d´Herakleia em fa confondre per moments fent-me
creure que estic al bellmig dels balcans. Carrers empedrats que pujen en
forta pendent fins a la mesquita a mida que passen entre cases de teulades
vermelles i finestres de fusta, els pobladors (Heràclit en va ser
el de més renom) que tornen pel camí principal amb les vaques
que sostenten l´economia familiar, les dones preparant la llenya
per fer el foc, les gallines desconfiades al meu pas i els gossos amb poques
ganes de burdar al veure la meva presència, fa que les 60 torres
de vigilancia disposades en una línea ascendent des del llac fins
l´alt de la muntanya granítica
quedin en un segon pla.
El punt final i més al sud on arribo és a Màrmara,
on reposo les forces de tots aquests dies amb un bon plat de “musaka” remullat
amb un oli d´oliva familiar en quant a paladar i un “airan” que
refresca la gola a la vora de la mediterrània.
Són moltes altres les poblacions que he deixat enrera tals com Alexandria Troas, Ayvalik, Edremit, Manisa, Tiro, Kusadasi, Priene, Sirince… que conformen aquest lloc de la costa oriental mediterrània una de les àrees més importants de la cultura clàsica i antiga i que aspira amb ilusió a deixar fanatismes religiosos de banda per fer de la conjunció entre el territori i aquestes gents nobles, acollidores i sinceres, un lloc de privilegi en la Mediterrània.
