Enclavada al cor de l’Orient Mitjà, Jordània han tingut un paper fonamental en la història de la humanitat. Bressol de l’escriptura i pont entre Occident i Orient de diverses civilitzacions i de rutes comercials entre la Mediterrània i l’Orient, concentra grans tresors arqueològics, castells i llocs bíblics i islàmics, que juntament amb l’amabilitat i hospitalitat que conserven els seus habitants faci d’aquesta part de l’antiga Aràbia un lloc interessant a explorar.
Actualment, dividit per unes fronteres fetes al caprici de les antigues i noves potències colonials, Jordània manté una neutralitat en la zona, promoguda per la inigualable diplomàcia del ja mort Rei Hussein, on la Dinastia Hachemita que s’arrela fins als orígens del Profeta Mahoma dona nom al mateix Regne Hachemita de Jordània. Solidari amb els veïns àrabs i obert a Occident, exposa per tot arreu del país en grans murals les fotos del antecessor Rei Hussein i de l’actual Rei Abdullah.

AMMAN
La capital de Jordània, Amman, es el punt de partida del meu viatge. La ciutat, vigilada pel Temple d`Hèrcules des de dalt d’un dels molts turons que formen la ciutat, te el seu eix de transport en l’estació d´Al-Abdali, a tocar de la mesquita d`Abdullah, on només creuar el carrer hi ha una església cristiana, signe de la convivència pacífica entre cultures i religions. Aquesta pau es pot presenciar en el Cafè de la Lliga Àrab, on contemplo la gent que es reuneix per jugar a cartes i xerrar de l’actualitat mentre saborejo un cafè aràbic entre pipada i pipada de narguile.

L’antiga Decàpolis
El camí cap al nord del país s’enquadra dins de l’antiga Decàpolis, grup de 10 ciutats que en el segle IV a.C. van gaudir d’un esplendor comercial i econòmic de prosperitat comuna, projecte potser semblant a l’actual Unió Europea. Jerash, una d’elles, l’antiga Gerasa romana, es un complex de ruïnes molt ben conservades. Com va fer l’Emperador Adrià, hispà com jo, entro a la ciutat pel magnífic arc construït en el seu honor. La plaça oval em condueix al Cardo, carrer principal de la ciutat, on amb els seus 800m. de longitud envoltat de columnes, les traces de les rodes dels carros em marquen la línia a seguir, mentre 2 vailets em reciten en 7 idiomes l’oferta de les postals que em volen vendre. Els minibusos (no tenen horari de sortida, si no que surten quan s’omplen tots els seients) cap a Um-Qais, recorre un terreny ple de valls fèrtils on es mesclen els camps de blat amb les oliveres i figueres. Abans d’arribar-hi, Ajloun, un castell construït en l’època de les creuades dalt d’un turó, ofereix unes bones vistes de la vall del Jordà.

Picar amb una moneda al vidre

Picar amb una moneda al vidre del mini bus es la amable manera de sol•licitar parada on no n’hi ha. Així arribo a les ruïnes d’Um-Qais, l’antiga Gadara de la Decàpolis, construïda en basalt negre i mirador sobre els Alts del Golan i Mar de Galilea, actualment ocupat per Israel i on els Palestins acudeixen a avistar la terra que els van arravatar. Des de la Mar de Galilea i fins al Mar Mort, el riu Jordà fa de frontera amb Israel, la Palestina Ocupada com diuen els habitants de Jordània, i això ens ho recorden els punts de control militar en les carreteres que creuen la vall en perpendicular cap a Nablús i Jericó. El riu Jordà dona vida a una vall que es el graner del país i li dona un colorit a les terres circumdants on es mescla el vermell dels tomàquets amb el verd dels cogombres i el groc i taronja dels cítrics. El Mar Mort, el lloc més baix del planeta, a 400m. Sota el nivell del mar, es interessant per experimentar la flotabilitat dels cossos, doncs l’alta concentració en sal fa que sigui impossible enfonsar-se. Molt a prop es troba Madaba, ciutat famosa pels mosaics bizantins i punt de partida per arribar al Mont Nebo, lloc on Moisès va avistar la Terra Promesa.

L’antiga Civilització Nabatea

De camí cap al sud, arribant a Karak, el territori em torna a evocar la Bíblia, localitzant-s’hi l’antiga Sodoma i Gomorra i la Cova de Lot. L’entrada al sud del país es terra de l’antiga Civilització Nabatea, on Petra es el màxim exponent. La seva arquitectura no deixa ningú indiferent i ni el mateix Indiana Jones en la seva recerca del Sant Grial es pensava que trobaria tant magnífics monuments fets a la roca, els quals estan gestionats per diversos membres de tribus beduïnes.

El Desert Oriental

Endinsant-se cap al Desert Oriental, el Wadi Rum mostra la seva magnitud en forma de muntanyes de roca basàltica mesclades amb les dunes de sorra rogenca i groga, on la petjada paleolítica queda plasmada sobre la roca en els seus gravats. Dormir en un campament beduí enmig de la immensitat i del silenci sepulcral de la fredor de la nit es una experiència única on la sorpresa es pot trobar pel matí en forma d’escarabat o altres petits éssers vius dins de la manta.

La porta de sortida pel Mar Roig

A l’extrem sud-oest descobreixo Aqaba, la porta de sortida del país pel Mar Roig. Des de la “cornise” (passeig marítim), veig a simple vista Israel i Egipte, 3 països en menys de 10km. de distància. Aquí els protagonistes son els peixos i el corall. Submergir-se en aquestes aigües es com ficar-se dins d’una peixera de peixos i plantes tropicals. Més que observar, soc jo l’observat per la fauna marina que em rodeja en manades de peixos de colors vius, prudents i alhora curiosos amb la meva presència.

La gent es amable i hospitalària

Tant a Síria com a Jordània, la gent es amable i hospitalària, sempre disposats a donar-te la mà i oferir-te un te, i la seva curiositat per saber d’on vens afecta per igual tant als homes vestits amb pantaló de fil i camisa, com als portadors de la “hafiya” i camisa blanca fins als peus tots ells enfundats en telèfons mòbils d’última generació. L’elevat nombre de refugiats palestins ja vivint a Jordània, fa que es mesclin pel carrer les hafiyes blanques i negres palestines amb les blanques i vermelles dels Jordans, un dels pocs signes d’identitat que diferencia l’origen dels seus habitants.

TORNAR