DAMASC, UNA DE LES TRES CIUTATS MÉS ANTIGUES DE
LA CIVILITZACIÓ
Enclavada
al cor de l’Orient Mitjà, Síria ha tingut
al igual que Jordània un paper fonamental en la història
de la humanitat. Bressol de l’escriptura i pont entre Occident
i Orient de diverses civilitzacions i de rutes comercials entre
la Mediterrània i l’Orient, concentra grans tresors
arqueològics,
castells i llocs bíblics i islàmics, que juntament
amb l’amabilitat i hospitalitat que conserven els seus
habitants faci d’aquesta part de l’antiga Aràbia
un lloc interessant a explorar.
República Àrab
Síria
Síria, dirigit per Bassar Al-Assad, fill del comandant
colpista Hafez Al-Assad, on també les fotos d’ambdós
son exposades per tots els racons del país però amb
la diferència que aquí no son obligatòries penjar-les
en els llocs oficials, es constitueix en República Àrab
i actualment amb l’etiqueta de país de l’Eix
del Mal.
Creuo la frontera entre Jordània i Síria
en un Dodge del 70, taxi compartit que surt d’Amman quan
s’omple
el vehicle, igual que els mini bussos, i on un segell de la
Palestina Ocupada en el meu passaport impediria la concessió del
visat cap a Síria.
La
ciutat habitada més antiga de la terra
Damasc,
El Sham pels àrabs,
es disputa l’honor de ser la ciutat habitada més
antiga de la terra amb 6000 anys d’antiguitat, junt amb
Alepo al nord del país
i Jericó a Palestina. El pes de les civilitzacions que
han passat per Damasc i la càrrega d’història
sobre les parets de la ciutat es tant densa que es pot palpar
en l’ambient.
Els
zocos s’agrupen per activitats comercials
El
trànsit, caòtic, m’ofereix sense demanar-ho
amb un continu concert de claxons que dura des de la sortida
fins a la posta de sol i es igual d’intens que la seva
activitat comercial, on els zocos s’agrupen per activitats
comercials, anant des d’oficis tant diversos com des
dels comerciants de teles, venedors de catifes i d’espècies,
als artesans de la ceràmica, pastissers i forjadors de
ferro.
El
regateig es menys intens
Un s’acaba
perdent, i mai millor dit, entre els carrers i carrerons
plens de vida i màgia, on es impossible quedar
deshidratat, tot i la forta calor, per totes les invitacions
a prendre te.
Aquí el
regateig es menys intens que a la veïna Jordània,
però la
compra d’un treball artesà fet en ceràmica
em va comportar una negociació que durà vora
mitja hora i 2 tasses de te. La
magnitud de la Mesquita dels Omeyas, junt amb
els mosaics que la decoren son d’una bellesa
extraordinària.
Per contra, el mausoleu de Saladino, unificador dels
Regnes d’Àsia
i lluitador contra les creuades cristianes respon al
ideal àrab
d’humilitat en un edifici molt senzill.
Tant a Síria com a Jordània, la gent es amable i hospitalària,
sempre disposats a donar-te la mà i oferir-te un te, i la
seva curiositat per saber d’on vens afecta per igual tant als
homes vestits amb pantaló de fil i camisa, com als portadors
de la “hafiya” i camisa blanca fins als peus tots ells
enfundats en telèfons mòbils d’última
generació. L’elevat nombre de refugiats palestins ja
vivint a Jordània, fa que es mesclin pel carrer les hafiyes
blanques i negres palestines amb les blanques i vermelles dels Jordans,
un dels pocs signes d’identitat que diferencia l’origen
dels seus habitants.
TORNAR
|